Un dia com qualsevol altre,no,espereu no era un dia com qualsevol com a mínim no per a Elíes.
En primer lloc: era el primer dia de col·legi i, com tots els anys, era el dia que ell més odiaba perquè per a ell era el començament d'un infern.Com tots els anys, (refunfuñaba ell), si serà com tots els anys... entraré i se m'haurà olblidat alguna cosa important que farà que li cause una mala impressió al professor,com tots el anys, haurè d'aguantar al la pixacolònies de la Mireya una noia que es molt guapa però que és empalagossa com un bastonet de caramel i més bleda que...és tan bleda que no hi puc fer-hi comparacions... l'odie.Pero la gran catàstrofe és que ella no se separa de mi perquè diu que soc adorable com un ós de peluix.Tambè... com tots el anys...el meu amor platònic(Carlota) s'enamorarà perdudament del president del club d'escacs i amb comparaciò una merda serà mes important per a ella que jo.Veureu, Carlota era una noia que estaba com un fideu amb el cabell curt i grasòs , ulleres de cul de botella i treia unes notes excel·lents, però les seues millors amigues eren Casper i Sole (és a dir,no tenia amigues).Tot això anaba remugant Elíes de camí al institut Carles Salvador sense saber que aquell any sería el pitjor de tots ja que apart de la Mireya i la Carlota se li afigiría un problema major anomenat Toni. Soles que ell no ho sabia encara...