dilluns, 6 de febrer del 2012

CAPÍTOL 1

Després de sis mesos hospitalitzada ,
lluitant contra la mort ,després d'un accident de transit en el que había tingut 8 costelles trencades,diverses contusions ,uns quants òrgans ferits i un munt de coses mes...Eixia per la porta del hospital pel meu
propi peu i amb la promesa de que tornaria dins d'un mes a una revisió...
Qualsevol xiqueta de la meua edat estaria contenta però ,es clar, la cosa cambia un poc quant en aquest accident has perdut al teu germà de setze anys al
que volies moltíssim, i has vist al teu novii passejant-se pel carrer de davant amb la teua millor amiga agafats de la mà.
Després d'açò la meua vida ha de continuar però no se com serà a partir d'ara... Torne a la realitat perquè el meu pare
m'està parlant:
-Ei Sofia , estàs bé?-em pregunta amb cara de preocupació.
-Si es clar,anem al cotxe que la mare ens espera
Quant arribe a casa em pareix mes buida del normal ja que no es sent la guitarra
de Manel ni el seu aparell de música a tota màquina ni res de res ...
Entre a la meua cambra i allí trobe la meua viola esperant-me com si fora la única amiga que no m'ha traicionat, toque algunes cordes, prepare l'arc , l'afine y em
pose a tocar-la mentre les llàgrimes em cauen per la cara i quant acabe em sent molt millor , no se com serà la meua vida d'ara en davant
però pense tirar en davant-començant desde zero.
Els pares i jo sopen junts i me'n vaig a dormir . Demà comence el col·legi nou ja que he convençut als meus pares de que em canvien ja que desprès
del que ha passat amb les meues amigues no volia tornar a saber mes d'elles , pensant en una
cosa i en un altra me'n vaig dormint poc a poc .
Em desperta el meu pare , desdejune i em pose l'uniforme del nou institut mes
nerviosa que un porquet abans de Sant Antoni, el pare em porta a l'institut i
em deixa en la porta de la classe després de parlar amb el meu tutor.
Al entrar m'estampe contra un xicot d'ulls grisos molt pàlid i de cabells
negres i em diu:
-Ves en compte!-em diu malhumorat
-Perdona-dic jo un poc avergonyida.
En aquell moment no sabia les sorpreses i secrets que amagava aquell xic i les repercussions bones i dolentes que anava a tindre en la meua vida