Tot era perfecte però,havien de tornar a la realitat. L'objectiu era fer pública la seua relació a Toni i a tothom.
Cap dels dos va prendre la iniciativa. No eren molt llançats que diguem. Carlota,que era una romàntica i a més un poquet dominant, va prendre la decisió pels dos. Es pot dir que, en aquesta relació, ella portava els pantalons. Però, Elies estava satisfet. Bé, doncs la decisió era un tant estranya i absurda. Eixirien junts però, ni Toni ni ningú ho sabria. El "fantàstic" pla consistia en que Carlota ignoraria al Toni fins que aquest es cansara d'ella i tingueren via lliure sense sofrir conseqüències. No tenia molt de trellat però, sabent que el Toni era molt capritxós,hi havia una petita probabilitat de que funcionara.
Els mesos transcorrien feliços per a la recent parelleta. Vivien el típic amor impossible que només passa en les pel•lícules. L'únic preu a pgar era no fer-ho públic. La veritat es que era un mòdic preu. Però el més important per a ells era que Toni no eixia danyat, o almenys era el que ells pensaven.
Elies era molt detallista i quan va arribar el seu aniversari, va portar a la seua estimada a un preciós llac situat en un poble de l'interior per celebrar-ho. Era un lloc desèrtic malgrat la seua bellesa, perfecte per a l'ocasió.
Per a sorpresa d'ells, la Mireia tenia un casa en eixe poble ja que son pare va nàixer allí. La parella estava del més tranquil mostrant-se el seu amor quan van ser vistos per la Mireia. Aquest fet acabaria amb el seu pla ja que la seua companya era molt envejosa i cal recordar que estava perdudament enamorada de Toni. Faria qualsevol cosa per aconseguir-lo.
Com reaccionaria Mireia? I què passaria si s'assabentava Toni d'aquesta "aventura"?
El que és segur és que la seua relació penjava d'un fil.
