Quan vaig anar menjador i vaig vore a Guillem, aní a ficar-me al costat de Ryan, perqué Guillem no feia mes que dir tonteríes sobre que el seu cosí li havia llevat a la novia sense havers-ho preguntat... Li vaig dir que es callara, i que me n'anava, no volia tindre més problemes. Quan vaig arribar a casa no vaig voler ni sopar, aquest dia amb Ryan havia sigut esplendid però els últims aconteciments dits per Guillem m'havien fet pols.
Hem vaig despertar amb mal de panxa perquè sabía que se m'oblidava algo de hui. Vaig baixar a la cuina i vaig vore a la mare i el pare callats, com si hui en casa faltara algo, i em vaig dónar conter que hui era l'aniversari de Manel, hui era un dia especial.
-Filla, vistet que anem al cementeri a deixar-li unes flors al làpida de Manel.- va dir la mare-.
-Val, baixe en un moment- li vaig contestar-.
En el cementeri hui plovia, no hi havia ningú sols nosaltres amb unes flors. Quan varrem arribar a la làpida el pare li va dirigir unes paraules, i la mare es va ficar a plorar, jo m'aguantaba per no fer-ho.
L'arribada a casa es va fer eterna, ja en casa vaig menjar molt poquet i em vaig dirigir a la meva habitació. Tota la vesprada es va passar venint famíliars a donar-li suport als meus pares i ami. I en una de les visites van vindre els meus tios de Conca amb la seua filla Andrea. Ella es va vindre amb mi a la meva habitació, vam estar parlant de moltes coses i ella com que era de Conca era molt basta i no es callava. I ens vam riure una estona. Però les sorpreses no acabaven ahi. Resulta que els meus oncles es tenien que anar de viatge per motius que desconec i la meua cosina Andrea tindrá que quedar-se unes setmanes o un mes a ma casa.
