diumenge, 22 de gener del 2012

Nerea Arroyo

Toni es vas enfadar perqué no li feia gens de gràcia que un altre xiquet li agradara la Carlota.  I aquest s'en va anar sense dir-ne res...
Al dia següent Elies estava preocupat pel comportament tan extrany de Toni però no li va donar molta importància. Quan va arrivar a la porta de l'institut va anar a parlar directament amb Carlota, però, com no era d'extranyar, Mireia va aparèixer. Però ell va fer com si li cridaren per telèfon i li va dir que no podia paralar amb ella. Quan Mireia es va allunyar, Elies va anar correguent a parlar amb el seu amor platònic però Toni va aparèixer i li va prohibir el pas.
Li va dir que o deixava a la seua nuvia o li matxacaria. Elies va creure que era una broma ja que l'anterior dia es varen fer molt amics. Però quan aquest va riure i va intentar passar, Toni li va espentar una altra volta i va caure de cul al terra. I Elies malumorat i  extranyat a la vegada, va pegar-li i van estar així  els dos uns dos minuts envoltats de gent. Quan de sobte va arribar un professor, que resultaba ser el professor de Llengua Valenciana de Elies...
Elies li va preguntar a Toni si estava be o si li pasava alguna cosa, Toni, no volia dir la veritat ja que era el seu enemic, i li va dir que estava molt be , però, no ho va poder evitar i es va posar a plorar com un xiquet xicotet...
Toni va confesar-li a Elies que no estava be, qe no tenia quasi amics, que els seus pares s'anaven a divorciar i que, Carlota, que era la seua novia, no li feia cas mai  i no pasaven quasi temps junts, sols al institut...
A Elies li va a començar a donar pena Toni, i es va a adonar que era una bona persona i a més , era simpàtic,  i  Elies també li va a contar els seus problemes i els seus pensaments.
Ells dos van estar més de dos hores xarlant junts al carrer i es varen fer amics poc a poc, fins que Elies li va confesar a Toni que li agradava Carlota...