Diumenge 23 d'octubre de 2011

Hola diari!
Primer que res vaig a presentar-me: sóc Teresa ( la profe)  i ara, a partir d'avui, cada dia escriurà el diari un dels meus alumnes.
I és que per fi l'hem començat. Ja portava un meset amb la idea al cap i mai veia el moment per donar el gran pas.
Bé, hui ha sigut un dia de descans total. Ahir, el casament del meu germà Eduard em va marejar tot el cap de setmana i encara com va ser al migdia perquè si arriba a casar-se a la nit no sé si em recupere.
I què guapa anava la nòvia, preciosa!!! El meu germà també, però és que els xics no lluïxen ni la meitat, però i ella...amb eixe pentinat tan espectacular, i el vestit? Era preciós!! Aquest matí quan m'he aixecat no he parat de recordar ni un minut el dia tan meravellós que vaig passar, ja feia molt de temps que no en gaudia així i és que encara que jo no fóra la protagonista era una de les més importants de la cerimònia: LA GERMANA DEL NÒVIO!!!
Ara em sembla que tot ha sigut un somni. Era tot tan perfecte, em sentia tan feliç! Ha sigut un casament perfecte: el lloc, la cerimònia, els convidats, el menú....humm tot excepte les meues sabates de taló. I quina culpa tinc jo de no haver crescut 10 cm més? I és que me'n vaig passar amb els talons, la veritat!! Tothom deia:
-Mireu la germana del nóvio!!
-Ai quin vestit més bonic!!
-Però.....QUINS TALONS!!!
-Què t'hi jugues que se'ls canvia.
-Clar, com ho aguantarà!!
Però no, no me'ls vaig canviar!! He aguantat tot el dia!!! TOOOOTTTT. En tan bonics que eren i el que m'havien costat, com per a canviar-me'ls!!
Ara ja m'acomiade, estimat diari, vaig conscienciar-me que demà és dilluns i que Eduard i Elena se'n van a París però jo no, jo cap a Aldaia, Bona nit ( i demà li toca a Sílvia).