Elíes es va ficar molt nerviós... mirava cap a tots els costats i no hi havia ningú.. no s'ho podia creure. Justament cuan mes ho necessitava no hi havia ningú que pogués salvar-lo de la "mort segura".
Cuan mes s'apropava mes ràpid li bategava el cor. Però es va quedar molt sorprés cuan Toni va abaixar el cap i va cambiar d'acera just cuan s'anaven a creuar. Toni anava amb el nas morat i subjectava un mocador ple de sang. En aquell moment Elíes va sentir llastima d'aquell xic grandot, que pareixia tan fort però en el fons tenia sentiments... Així que decidí apropar-se'n i demanar-li disculpes. Toni en veure a Elíes caminant cap a d'ell tot decidit va començar a accelerar el pas i a tremolar. L'Elíes se n'adona, va alçar les mans en senyal de pau i li va dir que ho sentia molt, que ho havia fet per defensar-se i que no era la seva intenció fer-li mal. Toni es va posar a plorar i l'Elíes no va saber que fer...