Vaig anar a fer-me el desdejuni i vaig vore una nota dels pares que deia:
"Sofia ha passat una cosa terrible, ens hem tingut que anar de casa de matinada per això no te hem avisat, per que no voliem molestar-te.
Resulta que cap a la una de la matinada han entrat a casa la iaia a furtar i no sabem com però la iaia no ha eixit d'aquesta. Tranquila estem a la comisaria, tu quedat a casa ja tornarem"
No me'l podia creure, primer el meu germà i ara la meua iaia. El meu cos no responia, com podria ser que açò m'estiguera passant a mi? la meua vida era...
Vaig decidir anar-me'n a fer un volta, anar a la plaça del poble. Allí em vaig
sentar en un banc i vaig plorar a mars totes les meues penes. Sense esperar-m'ho va aparéixer Ryan per allí, quina vergonya jo tota sola y plorant com un nadó. En véurem es va sentar al meu costat per consolarme i fer que em sentira millor, la veritat esque no m'esperava aquella reacció d'ell, havia pensat que seria un altre tipus de persona :
-Hey, que et passa?- va dir ell -de segur que és per algun xic, veritat? digué rient-se per trencar un poc el gel.
-Doncs no, tan de bo siguera per açó però és molt pitjor.
-De segur que es pot solucionar.
-No, aquestes coses no tenen volta enrere, vorás....
Li vaig contar de primeres lo de la meua iaia, lo del accident, la pèrdua del
meu germà, lo del meu ex i la meua millor amiga i que per això em vaig canviar d'institut i que
ara estava molt sola per que no tenia cap amic. Hi havia filing entre els dos i no se com però va sorgir la xispa no se si era perquè els dos estvem sols com m'`havia dit ell i que no en tenia tampoc amics i que la seua única motivació era el bodyboard però els dos ens vam fondre en un apassionat bes.
