Allí estàvem Ryan i jo sentint-nos culpables de que el nostre amic s'haguera anat correguent i mort de la vergonya ja que l'havíem descobert.
De camí al meu hotel no vam parlar, sols em va donar un bes d'acomiadament i prou.
Van passar els dies i Jordi encara no havia aparegut.Ryan i jo temíem el pitjor ,que Jordi haguera deixat el seu somni,el bodyboard, per la nostra culpa.
Jo ja portava una setmana a Hawai i faltaven dos dies per a la classificació per a vore qui seria el millor.La veritat que jo no entenia res de tot aixó del bodyboard,però era el somni del meu nuvi i no estava disposada a que ell no tinguera el meu suport encara que jo no sapiguera de què parlaven.
De camí al meu hotel no vam parlar, sols em va donar un bes d'acomiadament i prou.
Van passar els dies i Jordi encara no havia aparegut.Ryan i jo temíem el pitjor ,que Jordi haguera deixat el seu somni,el bodyboard, per la nostra culpa.
Jo ja portava una setmana a Hawai i faltaven dos dies per a la classificació per a vore qui seria el millor.La veritat que jo no entenia res de tot aixó del bodyboard,però era el somni del meu nuvi i no estava disposada a que ell no tinguera el meu suport encara que jo no sapiguera de què parlaven.
Per fi va arribar el gran dia: la classificació.Em pareixia que jo estava més nerviosa que Ryan.
La classificació estava composta per tres proves.Ryan fou el segon en competir i el vaig animar moltíssim, tant que em vaig quedar afònica.
Quan la classificació anava per la segona prova aparegué Jordi amb el seu amic.Vam estar parlant una estoneta, això si sense deixar d'animar al meu xic.
-Sofia, aquest és el meu amic Miquel-va dir Jordi-.Supose que ja coneixeràs la meua història pel que vau vore l'altre dia.
-Estic encantada de que estigueu açí els dos, no sabeu els preocupats que estàvem per vosaltres-vaig dir jo.
-No vos preocupeu,supose que a mi també m'hauria passat el mateix-digué Miquel.
-Mireu mireu van a donar els premis-vaig dir jo molt nerviosa.
En aquell moment em vaig sentir molt feliç, no se si perquè estava a Hawai donant-li suport al meu nuvi i per aixó va quedar en primera posició o perquè havia arreglat les coses amb Jordi.
En aquell moment Ryan em va mirar , va ser una mirada que durà dos segons però vaig advertir que aquella mirada no es podria repetir perquè era única.
Vaig escoltar que els meus pares em cridaven,però com era possible que ells estigueren açí?Em vaig girar , no estava equivocada eren ells.Havien vingut a per mi ,per a que tornara a casa,em van obligar a anar amb ells,jo no volia, no volia deixar el meu amor que m'havia ajudat tant des de la mort del meu germà, aquell amor que sabia que no anava a haver un altre.
Em va donar temps a dir-li a Jordi que avisara Ryan,però va fer tard, quan vaig adonar-me'n ya estava de camí a l'aeroport per a agafar el primer vol destí València.
Però que anava a fer jo ara?
