Hola a tots i a totes!! Escric per dos motius principals: acomiadar a la nostra Teresa i donar l'enhorabona a la meua classe, 3r B. A més tinc alguna bona notícia i altra no tan bona.

Bé com ja sabeu, la nostra Teresa no estarà el pròxim curs amb nosaltres. Encara que m'he acomiadat en persona, volia tornar a fer-ho dedicant-li unes paraules i començar amb la seua proposta de seguir escrivint ací.

Teresa, no et vaig a dir res que no sàpigues, que et trobarem molt a faltar, a tú, a les teues classes de valencià i la teua manera d'explicar, al grapat de guàrdies que hem passat junts, a la teua ironia, a la teua atenció, a la teua simpatia i, fins i tot, al fum de deures que manes. Però, sobretot, trobarem a faltar la teua proximitat, comprensió i afecte. Personalment vull dir-te que, per a mi, has sigut una de les millors professores, per no dir  la millor, en tots el aspectes. 

També vull dedicar unes paraules a la meua classe. En primer lloc volia felicitar-nos: Tenim els millors resultats acadèmics de tot l’ institut!! Al voltant del 70% d'aprovats, crec. Silvia i jo hem rebut l'enhorabona de diversos professors, ja que hui teníem consell escolar. Entre aquests, el nostre tutor, Miquel, i el professor de socials i escriptor, Sergi. Ambdós ens desitgen un bon estiu. 

En segon lloc dir-vos que estic molt contenta per haver passat un curs tan divertit amb vosaltres. Encara que hem tingut les nostres diferències entre nosaltres, pesen més els bons records que els dolents. Per últim dir que estic molt orgullosa de formar part de la millor classe, 3r B!!

La no tan bona notícia es que, per al pròxim curs, les coses canviaran molt i no precisament per a bé. Som unes 40 persones de línia en valencià i només unes 20 de castellà. Amb aquestes xifres, ixen dues classes i ,per tant, una de valencià pur i altra de mixte. Pel que fa al nombre d'alumnes, serem uns 30, just el doble del que hem sigut aquest curs. I damunt, com a conseqüència de la dificultat que produeix aquesta situació, s'han aprovat noves mesures que estic segura que no ens agradaran a cap. Ja us contarem quan comencem el curs.

Bé doncs ja us he contat tot el que volia contar-vos. Ara us toca a vosaltres participar, inclosa Teresa!!

Bona nit!!

PD: Bon estiu a tothom!!

El desenllaç

-Sofia!! Has despertat!!
-On estic? Què ha passat? Per què no puc moure les meues cames?
-Vam tindre un accident en l'avió. Tú estaves sentada en la zona més afectada. Ara estem en un hospital un una illa de Mèxic, Isla Socorro.
-M'estàs prenent el pèl?? Resulta que em tingut un accident que m'ha deixat invàlida i ara estic en "Isla Socorro".
-Sofia, açó no es una broma! Estem ací perquè l'avió va caure en mig del Pacífic i l'illa més propera era aquesta. Resulta irònic però és el seu nom. Has estat molt greu i el teu fill ha estat en perill. No et preocupes per les teues cames, el metge ens ha assegurat que amb rehabilitació tornaràs a ser la d'abans ...
-Què????!! El meu fil???-li vaig tallar alçant-me del llit.
-Filla, no em digues que no sabies que estaves embarassada?-em va dir molt sorpresa.
-Ah que és veritat! Doncs no mare. Però on està Ryan? No anava en l'avió,no?
-Clar que és veritat i més val que vages assimilant-lo perquè el teu fill no es va a cuidar a soles. Clar que no, Ryan es quedà en Hawaii.
-I per què no està ací?
-No ho sé, jo li vaig cridar per telèfon fa uns dies i em va dir que, quan poguera, vindria.
-I ell sap que estic,estic embarassada?-vaig dir sense creure'm la situació.
-No, si vols no li ho dic.
-Ai mare!! Que s'ha espantat i m'ha abandonat a mi i al meu fill. Ara que vaig a fer?
-Sofia, tranquil·litza't!! El metge ens ha dit que has d'estar en repós i amb la major tranquil·litat possible. Torna al llit i a dormir!!

Passaven els dies i Ryan no apareixia. No parava de donar-li voltes. M'hauria abandonat?? En el fons l'entenia. Deu ser estrany i difícil que un dia, de sobte, et diguen que vas a ser pare d'un nen i que vas haver d'aguantar uns llargs mesos de rehabilitació de la teua núvia. Però confiava en ell i em vaig sentir traïda.
Vaig rebre moltes visites i una va ser la d'Adriana, la germana de Ryan. Em va sorprendre que vinguera sense ell. Com és normal, li vaig preguntar per Ryan però, no vaig tindre bones notícies.

Per fi em van donar l'alta i vaig tornar a casa. Després d'uns instensos mesos de rehabilitació, ja podia caminar i fins i tot córrer. Em sentia lliure però, no podia evitar pensar en el meu nuvi.

La meua família m'havia preparat una festa de benvinguda. Va ser impresionat! Adriana s'havia bolcat molt. La festa va ser en sa casa. Tot era en gran! Un pastís enorme, uns regals gegants ... I no podia faltar la gent. La casa es va quedar petita i no es que ho siga.
Vaig anar al jardí per a agafar aire. Amb l'embaràs els marejos eren constants. Adriana em va acompanyar i començàrem a parlar.
-Adriana, sincerament, creus que Ryan tornarà?
-Clar que sí! Només és que l'importa molt eixa beca i no vol deixar-la però, s'ha preocupat molt per tú. Em cridava quasi tots el dies per telèfon.
-M'agrada escoltar açó.
-Per cert, has pensat algun nom per al teu fill?
-No, volia preguntar-li a Ryan.
-Sofia, t'has pixat o t'ha caigut aigua en els vaquers??
-Adriana que dius? Que he trencat aigües!
-No pot ser!! si encara queda 1 mes!!
-Hem d'anar a l'hospital!Però tranquil·litza't que la que està de part sóc jo!!
-Vale, ho intentaré!

No se com vaig aguantar el camí, Adriana s'acavaba de traure el carnet i anava més lenta que una tortuga, a més de donar mil voltes en les rotondes.
Ja estava en l'hospital. En qüestió de moments, naixeria el meu fill.
De sobte em vaig desmaiar.
Vaig despertar-me i el primer que vaig vore va ser a Ryan amb el nostre fill als seus braços. Se'm va caure una llàgrima de l'emoció del moment.
-Carinyo, li posarem Manel, en honor al teu germà. Que et sembla?-em va dir Ryan.
-Em sembla genial!-li vaig dir estirant els braços per a gafar al meu fill.

Aquell nen era la viva imatge del meu germà. Els mateixos ulls, el mateix color de cabell, els mateixos gestos. Per fi em sentia feliç, amb ganes de viure.


En el moment que vaig pisar el carrer vaig deixar darrere el meu passat. Eixe dia començava una nova vida, acompanyada del meu amor i del meu fill.

Suggeriments per al final

Veient que esteu tan participatius i heu fet tants suggeriments, no tinc més remei que proposar jo diversos finals però, necessite que col·laboreu. Vaig a posar una enquesta durant tot el cap de setmana amb els meus suggeriments. Diumenge per la vesprada escriuré amb el final més votat. Avui només us explicaré per damunt cada suggeriment, així que no sabreu com acaba el conte exactament fins que jo escriga. Soc així de dolenta i vull deixar-vos amb la curiositat tot el cap de setmana. Bé us dic les opcions:
a) Tornem al final del capítol 11 i al principi del 12. Sofia ha de tornar a València amb els seus pares. Com té pànic als avions es pren uns calmants però, acaba passant-se. Això provoca que somnie tot el succeït a l'avió i després desperte feta una fera i comence a cridar en l'avió que tots van a morir. Com reaccionaran els altres passatgers? Que passarà amb Sofia?
b) Tornem al final del capítol 10. Sofia i Ryan entren a l'hotel i segueixen amb la festa. Després de passar-se amb l'alcohol i altres substàncies comencen a al·lucinar i creen una història als seus caps. Aquesta és el que passa en els capítols 11 i 12. Jordi, que anava a donar-lis explicacions sobre el que havien vist, els troba inconscients a l'habitació de l'hotel. Com es despertaran? Es despestaran els dos? Què opinaran els pares de tot açó? ¿Perdrà la beca Ryan?
c) Ens quedem en la meitat de l'últim capítol. L'accident sí que passa realment però Sofia no es mor. El cos que van trobar no era el seu, ella va arribar nadant a una illa perduda en mig del Pacífic. Setmanes després és trobada, just el 24 de juny. Com estarà Sofia? L'haurà afectat passar setmanes i setmanes sola en una illa deserta? ¿I Empar, veurà a la seua filla o aquesta no arribarà a temps i acabarà suïcidant-se?
d) Ens quedem en la meitat de l'últim capítol. L'accident si que passa realment però Sofia es queda en un estat molt crític. A això l'afegim que està embarassada i que el seu fill està en perill. La seua mare no es suïcida. Ryan s'assabenta del succeït i renúncia a la seua beca de bodyboard per a tornar a València. ¿Naixerà el nen/a? Estarà Ryan per veure-ho? ¿Sofia es recuperarà completament?

Us demane per favor que voteu alguna, també podeu escriure més suggeriments. Estaré atenta i, si hi ha algun nou, l'afegiré a l'enquesta. També em podeu suggerir algun canvi en algun dels finals.
L'enquesta finalitza el diumenge a les 17.00 hores!!
L'enquesta la trobareu al costat de cartes d'hivern!
Doncs ja està tot! Bona vesparada a tots i a totes!

Però...açò encara no s'ha acabat!!

Ha mort la nostra narradora protagonista.


I ara qui conta la història?
Xiquetes i xiquets de 3r B: després de la fi apocalíptica que ens ha escrit Paula com s'ho farà Sandra per mantenir el narrador i ja arredonir aquest final? Teniu alguna ideal??


Podeu enviar els vostres suggeriments al llarg del dia.


SANDRA NO ESCRIURÀ DEMÀ SINÓ DURANT EL CAP DE SETMANA.


Bona nit!!! I compte amb les bestieses que poseu.


PD  Valoraré la creativitat i la capacitat literària de cadascú.

capítol 13

Ja anava de camí per a la meua casa, tota decebuda, perquè no m'havia acomiadat del meu nuvi, Ryan.
A soles faltàven deu minuts per agafar l'avió amb destí València.

Ding, dong, ding-vam escoltar els passatgers.
-Comuniquem als passatgers de la terminal 4 amb destí València que l'avió despegarà en cinc minuts - va dir l'hostessa de l'areoport.

Al cap d'una estona ja estàvem en l'aire.

Només van passar 45 minuts quan, de sobte, es van encendre les llums de turbulències i tots els passatgers, aterroritzats, es van posar el cinturó.Tots sabiem que alguna cosa no anava bé, les cares de les hostesses el deien tot.
Van passar deu minuts només, quan l'avió va donar una gran espentada i es va escoltar un soroll fortíssim. En l'avió es va sembrar el caos i sols s'escotàven crits i plors de gent.

De sobte, una gran flama de foc va aparèixer a l'avió i vaig endinsar-me en un somni profund, del qe no em vaid despertar mai...

-Empar,Empar, desperta!!-va dir Paco, el pare de Sofia+On estic Paco?On està Sofia?-va dir Empar, la mare de Sofia, molt preocupada.
-Estem a l'hospital, l'avió va tindre un accident brutal i nosaltres vam tenir la sort de ser dos dels 17 supervivents de la catàstrofe.-li va contestar Paco.
+I Sofia, que l'ha passat Déu meu!?-va dir Empar entre plors.
-Ho sent, Empar, la nostra filleta no ha tingut la mateixa sort que nosaltres.-va dir Paco amb llàgrimes als ulls.

Ja havia passat quasi una setmana, la mare i el pare ja estàven en casa, esperant notícies sobre Sofia.
Van passar tres dies més i ningí cridava, cada dia era més insoportable, fins que un 9 maig, van cridar a la seua casa, i li van comunicar a Empar i Paco que el cos de la seua filla, havia aparegut en l'oceà pacífic.
Per fi una bona notícia, li podien donar el soterrat que es mereixia a Sofia.

Va arrivan el dia del soterrat, estava ploguent amb molta força i tota la família estava alli reunida, per tal de donar l'últim adeu a Sofia.

La mare no podia més, es sentia molt culpable de la mort de la seua filla, si l'haguera deixat en Hawaii, res d'aix`haria passat...
Ella, ja estava preparada, i aquell calurós 24 de juny, va decidir que no volia viure més, volia estar amb els seus fills, i es va tirar per un pont.

Capítol 11

Allí estàvem Ryan i jo sentint-nos culpables de que el nostre amic s'haguera anat correguent i mort de la vergonya ja que l'havíem descobert.
De camí al meu hotel no vam parlar, sols em va donar un bes d'acomiadament i prou.
Van passar els dies i Jordi encara no havia aparegut.Ryan i jo temíem el pitjor ,que Jordi haguera deixat el seu somni,el bodyboard, per la nostra culpa.
Jo ja portava una setmana a Hawai i faltaven dos dies per a la classificació per a vore qui seria el millor.La veritat que jo no entenia res de tot aixó del bodyboard,però era el somni del meu nuvi i no estava disposada a que ell no tinguera el meu suport encara que jo no sapiguera de què parlaven.

Per fi va arribar el gran dia: la classificació.Em pareixia que jo estava més nerviosa que Ryan.

La classificació estava composta per tres proves.Ryan fou el segon en competir i el vaig animar moltíssim, tant que em vaig quedar afònica.

Quan la classificació anava per la segona prova aparegué Jordi amb el seu amic.Vam estar parlant una estoneta, això si sense deixar d'animar al meu xic.

-Sofia, aquest és el meu amic Miquel-va dir Jordi-.Supose que ja coneixeràs la meua història pel que vau vore l'altre dia.

-Estic encantada de que estigueu açí els dos, no sabeu els preocupats que estàvem per vosaltres-vaig dir jo.

-No vos preocupeu,supose que a mi també m'hauria passat el mateix-digué Miquel.

-Mireu mireu van a donar els premis-vaig dir jo molt nerviosa.

En aquell moment em vaig sentir molt feliç, no se si perquè estava a Hawai donant-li suport al meu nuvi i per aixó va quedar en primera posició o perquè havia arreglat les coses amb Jordi.

En aquell moment Ryan em va mirar , va ser una mirada que durà dos segons però vaig advertir que aquella mirada no es podria repetir perquè era única.

Vaig escoltar que els meus pares em cridaven,però com era possible que ells estigueren açí?Em vaig girar , no estava equivocada eren ells.Havien vingut a per mi ,per a que tornara a casa,em van obligar a anar amb ells,jo no volia, no volia deixar el meu amor que m'havia ajudat tant des de la mort del meu germà, aquell amor que sabia que no anava a haver un altre.

Em va donar temps a dir-li a Jordi que avisara Ryan,però va fer tard, quan vaig adonar-me'n ya estava de camí a l'aeroport per a agafar el primer vol destí València.

Però que anava a fer jo ara?

Capítol 10 per Nerea Arroyo

En l'avió, vaig estar pensant com el trobaria, perquè no m'habia dit res del seu lloc d'hospedatge.
Quan vaig aterrissar, vaig agafar un taxi per a anar a l'hotel més proper de la platja. Abans d'arribar-hi em va telefonar dient-me que ja havia arribar. Li vaig treure tota l'informació que necessitava, i varem estar parlant fins que vaig arribar al meu hotel.I ficant-li una excusa vaig penjar per a llogar l'habitació.
Quan vaig acabar vaig anar-me'n a la platja on em va dir que estava fent Body Board i el vaig trobar amb un xic, també molt guapo. Quan em va veure es va quedar al·lucinat, com si haguera vist un espegisme.
El vaig saludar amb la mà, i va eixir de la mar correguent cap a mi. Em va donar el bes més al·lucinant i dolç del món. Em va fer un interrogatori, i vaig haver de contar-li tot (incloent lo de la meua cosina amb el friki). De sobte varem recordar que no estàvem sols, i em va presentar al seu amic, Jordi, era el seu company d'habitació. I es notava que havien fet moltes migues.
Vaig tombar-me un ratet a vore com feien Body Board, era tot un espectacle. De segur que com a mínim queden en primera o segona posició en el Campionat Internacional de Body Board (CIBB).
A la nit vam quedar per a sopar en un petit restaurant al costat de la platja i propet del meu hotel. Com era d'esperar, també va vindre Jordi. Vam sopar i varem anar-se'n a una discoteca, on Jordi es va separar de nosaltres.
Aquella nit va ser inolvidable, no sols per tot el temps que vaig estar ballant, parlant i besant-me amb Ryan, sinó perquè de camí al meu hotel, varem trobar-se a Jordi enrotllant-se amb algú. Tallant-li un poquet el rotllo, li varem pegar un crit per si es venia amb nosaltres en acabar... Però quan es va girar, vam adonar-se de que l'altra persona, era un xic!!

Capítol 9 !

Ja havía arribat el dia , i Ryan i jo estavem en l'aeroport fent temps fins que isquera l'avió. No hem podia creure que se n'anara tot un any a Hawaii , però així era....Després duns minuts van avisar que el vol amb destí a Hawaii tenia que embarcar de seguida. Al escoltar-ho hem vaig posar a plorar y Ryan hem va pegar un abraç molt fort. Vaig esperar fins que l'avió despegara, i vaig comenár a córrer fins la casa de la meua cosina Andrea per a explicar-li tot el que havia succeït.

Però la sorpresa em la vaig portar yo quan la vaig vore al seu pati besant-se amb un xic molt friki.

Quan va acabar l'espectacle vaig anar correguent fins a la meua cosina per a demanar-li que em contara tot sobre eixe xic. Andrea quan em va vore es va quedar amb la boca oberta , i quan la tenia al meu costat em va demanar que no li diguera a ningú que estava amb Álex.

Com que la meua cosina tenia diners sem va ocorrer una idea fenomenal per a poder vore a Ryan.

- Val , jo no li dic res a ningú si tu em deixes la teua tarjeta de crédit per a agafar un avió.

- Per a que vols tu agafar un avió ?- em va preguntar la meua cosina.

- És una llarga història , però te que vore amb Ryan i que s'ha anat a Hawaii a fer bodyboard.

A la fi vaig aconseguir la tarjeta i de seguida em vaig comprar un bitllet d'avió que isquera el mes prompte possible per a donar-li una sorpresa a Ryan. Però el bitllet mes prompte que hi havia era dintre de una semana i em vaig tindre que esperar. Els dies sem vam fer molt llargs i creia que mai arribaria el 26/02/12 , el dia del meu vol , però va arribar.

Ja tenia tot preparat i apunt , ara el dilema era com dir-li als meus pares que me n'anava a Hawaii uns dies per a estar amb el meu "princep blau". Al final els vaig escriure una carta diguent-los tots els motius de la meua partida i que tornaria en un mes.

La vaig deixar en la taula i vais agafar un taxi per a poder arribar a l'aeroport.

Ja estava en l'aeroport, altra vegada , però aquesta vegada la que se n'anaba a Hawaii era jo.

Vaig menjar un poc mentres feia temps fins a que m'avisaren de que el meu vol ja estava apunt.

Una hora mes tard ja estava travessant el pasadís que en passar una porta ja estaria dins l'avió destí a Hawaii !! Ja estavem tots els passajers sentats en els seients corresponents i mentres l'hostessa indicaba els llocs d'eixida jo pensava en la sorpresa que es duria Ryan al morem amb ell en Hawaii. Quan va acabar de fer les explicacions vaid decidir fer una vecadeta , ja que encara quedaven unes quantes hores fins a estar en el meu destí.

Capítol 8!

Al dia seguent, en acabar l'institut, Ryan, jo i Adriana parlàvem del dia anterior i Ryan i jo li feiem la punyeta a Adriana sobre si tenia algun amiguet en especial o ja en tenia nuvi, si algu ahir li havia regalat alguna coseta...
En arribar a sa casa, com de costum Ryan va obrir la bustia i va revisar les cartes. Hi va haver una que li cridà l'atenció. Portava el seu nom i no anava en un sobre normal. De seguida la va obrir i va començar a llegir-la. Es va ficar eufòric i va tornar a llegir-nos la carta. En sentir-la, les que ens vam ficar eufòriques de deveres vam ser Adriana y jo. Havien concebut una beca a Ryan per anar a una escola de Bodyboard molt important durant un any! Mentre Adriana corria a contar l'ocorregut als seus pares Ryan em va pegar una forta abraçada i em va besar com sols ell sap fer-ho. Va tornar a remirar-se la carta.. i de sobte li va canviar la cara, va empal·lidir i jo em vaig espantar molt. Li vaig preguntar que li passava però no em contestava. Li vaig arrencar la carta de les mans i vaig tornar a llegir-la sencera mentre ell estava completament immòbil amb aquella expressió que em causava tant de panic. De sobte em vaig fixar millor, i em vaig adonar del que passava... s'em va caure el mon damunt, estava molt confosa, no volia creure-ho... Si acceptava la beca hauria d'anar-se'n a Hawaii....
En arribar els pares i Adriana de seguida van vore que passava algo gros. Van llegir la carta. Tenien 15 dies per pensar-ho. -Però ni Ryan ni Sofia tenien ganes de pensar. Nomes volien estar junts tot el temps possible pel que puguera passar-.
-Aquella nit ni Adriana, ni Sofia ni Ryan dormiren-.
Els dies següents no van ser molt millor.. Tots li donàvem mil voltes al cap. Jo m'estimava a Ryan moltíssim i no podia ser tan egoista, no podia ser la culpable de que ell perguera aquella oportunitat tan magnifica que pràcticament era el seu somni des de petit, però si passava un dia sense ell s'em feia etern.. no volia imaginar-me un any sencer...
Vaig parlar amb els meus pares, pero no anavem molt bé de diners, jo estava començant a pujar les notes i en aquells últims 5 dies el professors no van parar de tocar a casa pel meu comportament, falta d'atenció, etc i en casa no ajudava molt... així que no estaven dispostos a deixar que viatjara fins a Hawaii cada mes com a mínim però veure a Ryan. Ells no ho entenien no era un amor passatger, era el meu únic suport, gracies a ell havia pogut eixir de la depressió de l'accident i la mort de la meua avia.L'estimava moltíssim i no el deixaria marxar així com així.
Els pares de Ryan van acceptar la beca, ara ja no hi es podia fer altra cosa, en menys de 15 dies hauria d'agafar un avió que el portaria a Hawaii durant 1 any sencer. Però jo ja havia pres una decisió...

capítol 7

Per fi havia arribat el dia esperat per a totes les parelles i , sobretot, per a mi. Feia ja quasi dos mesos que estavem junts Ryan i jo i per fi teniem un dia per a celebrar-ho. Però com tots els dies primer haviem d'anar al insitut i menjar-nos totes les classes aborrides, però per la vesprada tot seria PERFECTE.
Al acabar les classes aní a menjar a casa de Ryan amb la seua germana Adriana i ell. Quan acabarem de sopar varem fer tots el deures pero tal de poder disfrutar plenament d'aquella vesprada.
Estava molt ocupada a vore que feia amb la meua cosina Andrea , més pesada que una vaca en braços, però de sobte em cridà ma mare al mòbil diguent-me que se n'anaven a la Cuitat de les Arts i les Ciències que mai l'havia vist , la pobra. Vaja alegria que em donaren , per Déu!

Per fi arribà el moment més esperat de tot el dia , ara aniriem a vore una peli , tots dos plegats i la meua cosina entretinguda. De sobte me vaig recordar del regal que havia comprat al 'SEX SHOP'!
Quan estavem entrant al cine vaig vore la bossa que portava a la mà amb un regal dins , de segur que era el de la botiga aquella.
La pel·lícula era perfecta , d'amor, i ell m'agarrava i jo a ell. Ais ...

En acabar la pel·lícula em digué que m'esperara , que no isquera que tenia un regal per a mi , estava dels nervis. De sobte va traure el famós regal, però no era més que roba interior, molt bonica i amb transparències. Li vaig donar un abraç i un bes que mai en la vida oblidaré. La pena és que jo no havia pogut aconseguir un regal per a a ell, però li doní diners i anarem a la part del centre comercial a que es comprara alguna coseta que ens agradara als dos.
La millor vesprada que he passat junt a ell, sens dubte.

Capítol 6

La primera nit amb Andrea vas ser terrible, no tancaba la boca ni vaix de l'aigua. Jo necesitaba estar tranquila, pensant en les meues coses:en el meu germà, en Guillem, en Rayan, etc. Però la meua cosina punyetera no em deixaba.
Al dia següent, com que era dilluns i tornavem al col-legi, vaig tornar a veure a Rayan. Es va disculpar per el percanç de l'altre dia a sa casa i em va proposar anar al cine l'endemà, a vore una pel-lícula d'amor que estrenaben el dia de Sant Valentí.
Jo vaig acceptar sense pensar-ho però després vaig recordar que estaba amb la meua cosina.
- No puc anar amb ella, ho fastidiaría tot!
Era el día perfecte, amb el xic perfecte, veient la pel-lícula perfecta. Era tot perfecte!
Al eixir de classe vaig buscar a Rayan per ha dir-li-ho, però no sabia on s'abia ficat.
El vaig veure entrant en una tenda de "SEX SHOP" i emb vaig amagar darrere dun cotxe. Va eixir amb alguna cosa envoltada amb paer de regal y em vaig quedar bocavadada.
Estaría preparan-me alguna sorpresa per a després del cine? Potser després volía anar a sa casa.
Tot asó era molt extrany, però el cas és que havia de fer tot el posible per a que Andrea s'anara a fer una volta quan jo estiguera al cine.

IMPORTANT!!

Bona nit a tots i a totes!! Escric per comentar-vos que quan escriviu una nova entrada heu d'afegir una "etiqueta" per tal de que estiga en la secció "segon conte". Les entrades que ja estaven escrites les he modificat jo.
Bé doncs és molt fàcil: aneu al requeadre " etiquetes d'aquesta entrada" i feu clic en "mostrar tot". Es desplegarà un menú amb quatres opcions, aleshores elegiu "segon conte". Per si de cas deixe unes fotos on està indicat en taronja:

Capítol 5, per Guillem Medina.

Quan vaig anar menjador i vaig vore a Guillem, aní a ficar-me al costat de Ryan, perqué Guillem no feia mes que dir tonteríes sobre que el seu cosí li havia llevat a la novia sense havers-ho preguntat... Li vaig dir que es callara, i que me n'anava, no volia tindre més problemes. Quan vaig arribar a casa no vaig voler ni sopar, aquest dia amb Ryan havia sigut esplendid però els últims aconteciments dits per Guillem m'havien fet pols.

Hem vaig despertar amb mal de panxa perquè sabía que se m'oblidava algo de hui. Vaig baixar a la cuina i vaig vore a la mare i el pare callats, com si hui en casa faltara algo, i em vaig dónar conter que hui era l'aniversari de Manel, hui era un dia especial.

-Filla, vistet que anem al cementeri a deixar-li unes flors al làpida de Manel.- va dir la mare-.

-Val, baixe en un moment- li vaig contestar-.

En el cementeri hui plovia, no hi havia ningú sols nosaltres amb unes flors. Quan varrem arribar a la làpida el pare li va dirigir unes paraules, i la mare es va ficar a plorar, jo m'aguantaba per no fer-ho.

L'arribada a casa es va fer eterna, ja en casa vaig menjar molt poquet i em vaig dirigir a la meva habitació. Tota la vesprada es va passar venint famíliars a donar-li suport als meus pares i ami. I en una de les visites van vindre els meus tios de Conca amb la seua filla Andrea. Ella es va vindre amb mi a la meva habitació, vam estar parlant de moltes coses i ella com que era de Conca era molt basta i no es callava. I ens vam riure una estona. Però les sorpreses no acabaven ahi. Resulta que els meus oncles es tenien que anar de viatge per motius que desconec i la meua cosina Andrea tindrá que quedar-se unes setmanes o un mes a ma casa.

Capítol 4

Quince segons van ser suficients per a que el seu exnuvi Guillem,puguera vore amb claritat que Sofía,s'havia oblidat d'ell. Durant uns instants es va quedar bocabatat al observar aquella imatge.

Sofía s'estava besant amb Ryan, el seu cosi!

Guillem es va enfadar molt i va eixir correguent.

Aquell bes em va canviar la vida. 

Mai m'hauria imaginat que Ryan, aquell chic de ulls verds y cabells negres tan guapo es fixaría en una chica com yo, ximple com una creïlla i d'ecxelents.

Avui feia un mes amb ell y estava d'alló més contenta ja que dinaria en sa casa amb la seua família.

Haviem quedat en el banc de sempre perqué jo no saabía on vivia ell. Ja eren les 12 del migdia y m'estava posant guapa perqué haviem quedat a la 1 i estava molt nerviosa.

Com sería la seua família? M'acceptariem? O no lis pareixería lo suficientment bona?

Ja estavem a la seua casa , la veritat esque la seua família era molt simpàtica sobretot la seua germana Adriana.

Vam estar parlant de tot li vaig agafar una confiança molt gran en molt poc de temps.

Quan vam acabar de dinar el seu pare li va dir a Ryan que en mitja hora arribaria Guillem.

Aleshores Adriana, per a fer temps, em va ensenyar tota la seua casa. Era molt bonica y gran aleshores li vaig fer unes fotos a Adriana ensenyant-me-la.

Pareixía una mansio: tenia unes escales de caragol y tres pisos ... una piscina i un jardí molt gran-

Quan va entrar al dormitori de Adriana vaig vore una foto de Guillem, el meu exnuvi i, quan li anava a preguntar que per què tenía una foto d'ell, el pare de Rayan els va fer un crit per dir-los que ja havía arribat Guillem i els oncles.

Ara l'entenia tot, Guillem era cosi de Ryan.

Capítol 3

Em vaig alçar al dia següent i no hi havia ningú a casa, em va semblar estrany com que era diumenge...

Vaig anar a fer-me el desdejuni i vaig vore una nota dels pares que deia:

"Sofia ha passat una cosa terrible, ens hem tingut que anar de casa de matinada per això no te hem avisat, per que no voliem molestar-te.

Resulta que cap a la una de la matinada han entrat a casa la iaia a furtar i no sabem com però la iaia no ha eixit d'aquesta. Tranquila estem a la comisaria, tu quedat a casa ja tornarem"

No me'l podia creure, primer el meu germà i ara la meua iaia. El meu cos no responia, com podria ser que açò m'estiguera passant a mi? la meua vida era...

Vaig decidir anar-me'n a fer un volta, anar a la plaça del poble. Allí em vaig

sentar en un banc i vaig plorar a mars totes les meues penes. Sense esperar-m'ho va aparéixer Ryan per allí, quina vergonya jo tota sola y plorant com un nadó. En véurem es va sentar al meu costat per consolarme i fer que em sentira millor, la veritat esque no m'esperava aquella reacció d'ell, havia pensat que seria un altre tipus de persona :

-Hey, que et passa?- va dir ell -de segur que és per algun xic, veritat? digué rient-se per trencar un poc el gel.

-Doncs no, tan de bo siguera per açó però és molt pitjor.

-De segur que es pot solucionar.

-No, aquestes coses no tenen volta enrere, vorás....

Li vaig contar de primeres lo de la meua iaia, lo del accident, la pèrdua del

meu germà, lo del meu ex i la meua millor amiga i que per això em vaig canviar d'institut i que

ara estava molt sola per que no tenia cap amic. Hi havia filing entre els dos i no se com però va sorgir la xispa no se si era perquè els dos estvem sols com m'`havia dit ell i que no en tenia tampoc amics i que la seua única motivació era el bodyboard però els dos ens vam fondre en un apassionat bes.

les fotos

capítol 2

Les dues primeres setmanes d'institut van transcòrrer amb normailitat, si tenim en compte de que començava en un institut que es com si fora nou, perque la meua millor amiga ja ni em saludava quan ens veiem als passadisos, i el meu novi ... deixem-lo en pau.

Però per a qué us vaig a mentir. La veritat esque eixes dues setmanes no hi havien sigut res normals. Yo estava sense amics ni amigues, les notes hi havien baixat, ja que havia perdur moltes classes... Res estava com deuria d'estar.

Els meus pares se n'havien adonat del que em passava i havien intentat portarme al psicòleg, i a molts puestos però jo sempre em negava rotundament. Fins que un dia em van sorprendre amb la idea de anar a la platja, que em va agradar moltíssim i vaig acceptar.

Vaig decidir deixar de pensar en la platja i continuar fent deures, però, com no, la meua mare em va traure dels meus problemes de Ruffini :

-Sofia!-va dir gritant la meua mare-Vaixa ací inmediatament!

-Vale!-vaig gritar-li jo.

Vaig baixar del meu dormitori i vaig anar a vore que volia la meua mare.

-Tabelleix anar a la platja ara que fa bon temps?

Jo ni vaig contestar, em vaig anar a la meua cambra a agafar les meues coses e inmediatament vaig vaixar:

-Jo ja estic.

El viatge cap a la platja s'he em va pasar volant.

Quan varem arrivar ens varem adonar de que el mar estava molt remenat, encara que feia sol. Però això no era tot, Ryan, el xic amb el que emvaig tropejar, esta a la platja fent bodyboard, un esport que mai havia sentit.

Ell no es va adonar de que jo havia estat a la platja,així que vaig aprofitar i li vaig traure unes fotos.

Els meus pares estaven contents amb el resultat d'haver-me portat a la platja, perque jo estava molt més contenta i activa. Eixe dia el vaig acavar com ningun altre, amb ganes de tornar a l'institut.

CAPÍTOL 1

Després de sis mesos hospitalitzada ,
lluitant contra la mort ,després d'un accident de transit en el que había tingut 8 costelles trencades,diverses contusions ,uns quants òrgans ferits i un munt de coses mes...Eixia per la porta del hospital pel meu
propi peu i amb la promesa de que tornaria dins d'un mes a una revisió...
Qualsevol xiqueta de la meua edat estaria contenta però ,es clar, la cosa cambia un poc quant en aquest accident has perdut al teu germà de setze anys al
que volies moltíssim, i has vist al teu novii passejant-se pel carrer de davant amb la teua millor amiga agafats de la mà.
Després d'açò la meua vida ha de continuar però no se com serà a partir d'ara... Torne a la realitat perquè el meu pare
m'està parlant:
-Ei Sofia , estàs bé?-em pregunta amb cara de preocupació.
-Si es clar,anem al cotxe que la mare ens espera
Quant arribe a casa em pareix mes buida del normal ja que no es sent la guitarra
de Manel ni el seu aparell de música a tota màquina ni res de res ...
Entre a la meua cambra i allí trobe la meua viola esperant-me com si fora la única amiga que no m'ha traicionat, toque algunes cordes, prepare l'arc , l'afine y em
pose a tocar-la mentre les llàgrimes em cauen per la cara i quant acabe em sent molt millor , no se com serà la meua vida d'ara en davant
però pense tirar en davant-començant desde zero.
Els pares i jo sopen junts i me'n vaig a dormir . Demà comence el col·legi nou ja que he convençut als meus pares de que em canvien ja que desprès
del que ha passat amb les meues amigues no volia tornar a saber mes d'elles , pensant en una
cosa i en un altra me'n vaig dormint poc a poc .
Em desperta el meu pare , desdejune i em pose l'uniforme del nou institut mes
nerviosa que un porquet abans de Sant Antoni, el pare em porta a l'institut i
em deixa en la porta de la classe després de parlar amb el meu tutor.
Al entrar m'estampe contra un xicot d'ulls grisos molt pàlid i de cabells
negres i em diu:
-Ves en compte!-em diu malhumorat
-Perdona-dic jo un poc avergonyida.
En aquell moment no sabia les sorpreses i secrets que amagava aquell xic i les repercussions bones i dolentes que anava a tindre en la meua vida

L'institut

El Toni

Passaren els mesos i aribà el mes de Juny, Toni i Mireia ara estaben junts i Carlota els va pillar enrrollantse a l'habitació de Toni. Carlota es va enfadar i li va pegar una bofetada a Mireia.

El final

(Primer de tot, dir que sóc Guillem, que no m'he pogut conectar amb el meu per problemes técnics, i el meu company Ivan m'ha deixat el seu.)
A la fi, ja en els últims dies de classe, Elies estaba fet un lio, Toni ara estaba amb Mireia, i Carlota estaba afonada.
Elies es va fer el valent i li va preguntar a Carlota que si de moment podien ser amics.
I seguiren feliços i menjaren xuxes!

Un capítol més

Toni es va posar a llorar intensamente perqué no podía imaginar el que estaba passant cuan Mireia els va vore als dos junts. Què faré ara? -Va pensar_ I agafà i se n'anà a Aldaia. Estava confós, no sabia què fer, i...

El desenllaç

Tot era perfecte però,havien de tornar a la realitat. L'objectiu era fer pública la seua relació a Toni i a tothom.
Cap dels dos va prendre la iniciativa. No eren molt llançats que diguem. Carlota,que era una romàntica i a més un poquet dominant, va prendre la decisió pels dos. Es pot dir que, en aquesta relació, ella portava els pantalons. Però, Elies estava satisfet. Bé, doncs la decisió era un tant estranya i absurda. Eixirien junts però, ni Toni ni ningú ho sabria. El "fantàstic" pla consistia en que Carlota ignoraria al Toni fins que aquest es cansara d'ella i tingueren via lliure sense sofrir conseqüències. No tenia molt de trellat però, sabent que el Toni era molt capritxós,hi havia una petita probabilitat de que funcionara.
Els mesos transcorrien feliços per a la recent parelleta. Vivien el típic amor impossible que només passa en les pel•lícules. L'únic preu a pgar era no fer-ho públic. La veritat es que era un mòdic preu. Però el més important per a ells era que Toni no eixia danyat, o almenys era el que ells pensaven.
Elies era molt detallista i quan va arribar el seu aniversari, va portar a la seua estimada a un preciós llac situat en un poble de l'interior per celebrar-ho. Era un lloc desèrtic malgrat la seua bellesa, perfecte per a l'ocasió.
Per a sorpresa d'ells, la Mireia tenia un casa en eixe poble ja que son pare va nàixer allí. La parella estava del més tranquil mostrant-se el seu amor quan van ser vistos per la Mireia. Aquest fet acabaria amb el seu pla ja que la seua companya era molt envejosa i cal recordar que estava perdudament enamorada de Toni. Faria qualsevol cosa per aconseguir-lo.
Com reaccionaria Mireia? I què passaria si s'assabentava Toni d'aquesta "aventura"?
El que és segur és que la seua relació penjava d'un fil.

Ja era de nit i per fi podia quedar-se tranquil per un moment Elies, que durant la nit estigué pensant en qué voldria dir-li Mireia.
Quan s'alçà del llit , es pentinà rapidament i s'anà a l'institut.
Arribà a la porta i es trobà amb la Mireia que li ho contà tot , fins i tot el que lo va dir Carlota , encara que ella no volia dir-li res , li va eixir per la boca com per art de màgia. Aleshores , com es d'esperar ell es quedà bocabadat amb la sorpresa tan bona que li havia donat.Anaren a classe, perquè ja arribaven tard i justament abans d'entrar aparegué Carlota i li digué que havia de parlar amb ell seriosament , que no podia més amb el que estava fent.
Acabà la classe i isqueren els dos rapidament als corredors a parla-ho.
Per si tot quedà solucionat entre ells però encara faltava Toni , i l'Elies sabia que ell no anava a ser qui lo ho diguera tot.

Al dia següent, quan Elies va arrivar a l'institut, va donar-se compte de que anava a poder parlar amb Carlota durant dues setmanes sense que Toni li moleste. Encara no hi havien entrat a l'institut quan miereia li va traure dels seus somnis:
-Toni! Ja sé que no en soc la teua millor amiga ni res d'això, però, em faries un favor?
-Home depén
-A vore, esque et volia contar una cosa molt important i t'agrairia que et "pelares" la primera hora de clase, i així t'indré mes temps per poderme explicar millor.
-Doncs això está fet, ja que tinc plàstica a primera hora i no m'agrada gens.
Quan van començar a parlar, Elies no s'el podia ni creure, encara que ara tot tenia sentit. Resulta que, a vore, a Mireia li agrada Toni desde que va començar l'institut, i com Elies es juntava amb Carlota (o al menys l'intentava) i Carlota era la novia del Toni Mireia estava intentant apropar-se a Toni mitjançant a Elies i Carlota. Però la història no acabava aixì no. Resulta que el dia de avans , quan van parlar Carlota i Mireia, Carlota li van confessar que a ella Toni no li agradava, que li agradava l'Elies però no sabia com dir-se'lo.
Ara es podreu imaginar com van transcòrrer els dies següents

El professor de Llengua de seguida els va separar i els va manar a parlar amb el director. El director va decidir expulsar dues semanes a Toni per començar la baralla.

Pero Elies tampoc es va lliurar del castic i va tindre que quedarse durant uns quants dies a l'hora del pati .

Per una altra banda , Mireia va començar a parlar amb Carlota sobre el que havia ocorregut i com Carlota no es podia creure que puguera parlar amb ella , perque clar tenia certa reputació , va passar completament d'ella y es va dedicar a pentinarse el cabell .

Mireia es va quedar també sorprenguda amb la reacció de Carlota , pero també va decidir

no fer-li cas , ja que era una xiqueta mal criada i sense educació.

Nerea Arroyo

Toni es vas enfadar perqué no li feia gens de gràcia que un altre xiquet li agradara la Carlota.  I aquest s'en va anar sense dir-ne res...
Al dia següent Elies estava preocupat pel comportament tan extrany de Toni però no li va donar molta importància. Quan va arrivar a la porta de l'institut va anar a parlar directament amb Carlota, però, com no era d'extranyar, Mireia va aparèixer. Però ell va fer com si li cridaren per telèfon i li va dir que no podia paralar amb ella. Quan Mireia es va allunyar, Elies va anar correguent a parlar amb el seu amor platònic però Toni va aparèixer i li va prohibir el pas.
Li va dir que o deixava a la seua nuvia o li matxacaria. Elies va creure que era una broma ja que l'anterior dia es varen fer molt amics. Però quan aquest va riure i va intentar passar, Toni li va espentar una altra volta i va caure de cul al terra. I Elies malumorat i  extranyat a la vegada, va pegar-li i van estar així  els dos uns dos minuts envoltats de gent. Quan de sobte va arribar un professor, que resultaba ser el professor de Llengua Valenciana de Elies...

Elies li va preguntar a Toni si estava be o si li pasava alguna cosa, Toni, no volia dir la veritat ja que era el seu enemic, i li va dir que estava molt be , però, no ho va poder evitar i es va posar a plorar com un xiquet xicotet...
Toni va confesar-li a Elies que no estava be, qe no tenia quasi amics, que els seus pares s'anaven a divorciar i que, Carlota, que era la seua novia, no li feia cas mai  i no pasaven quasi temps junts, sols al institut...
A Elies li va a començar a donar pena Toni, i es va a adonar que era una bona persona i a més , era simpàtic,  i  Elies també li va a contar els seus problemes i els seus pensaments.
Ells dos van estar més de dos hores xarlant junts al carrer i es varen fer amics poc a poc, fins que Elies li va confesar a Toni que li agradava Carlota...

Elíes es va ficar molt nerviós... mirava cap a tots els costats i no hi havia ningú.. no s'ho podia creure. Justament cuan mes ho necessitava no hi havia ningú que pogués salvar-lo de la "mort segura".
Cuan mes s'apropava mes ràpid li bategava el cor. Però es va quedar molt sorprés cuan Toni va abaixar el cap i va cambiar d'acera just cuan s'anaven a creuar. Toni anava amb el nas morat i subjectava un mocador ple de sang. En aquell moment Elíes va sentir llastima d'aquell xic grandot, que pareixia tan fort però en el fons tenia sentiments... Així que decidí apropar-se'n i demanar-li disculpes. Toni en veure a Elíes caminant cap a d'ell tot decidit va començar a accelerar el pas i a tremolar. L'Elíes se n'adona, va alçar les mans en senyal de pau i li va dir que ho sentia molt, que ho havia fet per defensar-se i que no era la seva intenció fer-li mal. Toni es va posar a plorar i l'Elíes no va saber que fer...

Capítol IV

Al dia següent se'ls va trobar als dos a classe una altra vegada tot junts. No parava de pensar en Carlota y en qui dimonis era aquell xicot anomenat ¨Toni¨. Toni, aquell nom que odiava més cada vegada que l'escoltava no parava de pasar pel seu cap.

A l'hora del pati va veure a Carlota que es trobava sola, era la seua oportunitat de parlar amb ella, ja que Toni no estava allí. Va decidir apropar-se a ella y només dornar dos pasos va anar Toni i el va espentar de tal manera que el va fer caure de cul. Elies es va alçar i tot directe li pegà un colp de puny que el va fer enrere. A Toni li eixia sang pel nas i en donar-se contes es va anar corrent cap al bany plorant com una xiqueta.

Elies no s'ho podia creure, li havia pegat al mató del institut i a més li havia fet plorar...

Pel camí a sa casa, Elies es va trobar amb Toni, el cor li va pegar un volc.

Capítol III

Elies es va passar tot el matí pensant en el que tenia assegut a la cadira de davant: Carlota amb un xicot que no havia vist mai en la vida.
A l'hora de dinar es va anar a casa en comptes de d'anar-se'n amb els seus companys.
Va estar tot el dia igual donant-li voltes al cap per a esbrinar qui era aquell xic que no s'apartava de Carlota ni per a anar al bany (no és que entrés amb ella sinó que es quedava a la porta esperant-la).Elies estava tot el dia a la lluna no s'assabentava del que li deien, fins que els professors no li cridaven el seu nom unes deu vegades no responia.
Per fi va a acabar aquell dia tan pessat, i aixó que es suposava que el primer dia de curs era un dels millors dies.
Quan es va fer l'hora es va ficar al llit però aquella nit no va poder dormir es va passar tota la nit donant voltes i fent-se preguntes.

Dissabte 14 de gener

Ja havia arribat a la porta de l’ institut. Encara que pareixia mentida, ja que, amb tot el camí que hi ha de sa casa a l' institut, se li havia passat molt ràpid.

De sobte va aparèixer Mireia. Només veure-la, va posar cara de sorpresa i es va llançar als seus braços.

Ja no havia escapatòria, des d'avui fins al 22 de juny no em lliuraria d' ella. Però, ara tenia una cosa més important en la que pensar. Carlota no venia per cap costat, no apareixia. Ja era l'hora d'entrar però Elies es volia quedar i llavors, Carlota es va quedar amb ell.

Ja eren les 8.15 passades i va creure que el millor seria entrar. No volia començar malament el primer dia.

Va entrar a l'aula 1.4 i es va trobar amb una notícia. Allí estava Carlota. Estava amb un xicon! 

No s'ho podia creure. Qui seria aquell xicon? Seria el seu nuvi? 

Un dia com qualsevol altre,no,espereu no era un dia com qualsevol com a mínim no per a Elíes.
En primer lloc: era el primer dia de col·legi i, com tots els anys, era el dia que ell més odiaba perquè per a ell era el començament d'un infern.Com tots els anys, (refunfuñaba ell), si serà com tots els anys... entraré i se m'haurà olblidat alguna cosa important que farà que li cause una mala impressió al professor,com tots el anys, haurè d'aguantar al la pixacolònies de la Mireya una noia que es molt guapa però que és empalagossa com un bastonet de caramel i més bleda que...és tan bleda que no hi puc fer-hi comparacions... l'odie.Pero la gran catàstrofe és que ella no se separa de mi perquè diu que soc adorable com un ós de peluix.Tambè... com tots el anys...el meu amor platònic(Carlota) s'enamorarà perdudament del president del club d'escacs i amb comparaciò una merda serà mes important per a ella que jo.Veureu, Carlota era una noia que estaba com un fideu amb el cabell curt i grasòs , ulleres de cul de botella i treia unes notes excel·lents, però les seues millors amigues eren Casper i Sole (és a dir,no tenia amigues).Tot això anaba remugant Elíes de camí al institut Carles Salvador sense saber que aquell any sería el pitjor de tots ja que apart de la Mireya i la Carlota se li afigiría un problema major anomenat Toni. Soles que ell no ho sabia encara...

Pròxim projecte del bloc: Conte

Hola companys/es, sóc Sandra!! Us preguntareu per què escric, doncs perquè Teresa va demanar un voluntari per explicar ací al bloc el pròxim projecte que realitzarem i jo em vaig oferir. Com tots sabeu o, heu de saber, la feina que hem de fer és escriure un conte entre tots. L'últim dia de classe vam acordar l'estructura:
-Tema: Còmic.
-Situació conflictiva: Bulling.
-Personatges:
1. Mató. Home, repetidor, alt, fort i corpulent.
2. Adolescent 1r ESO, baixet, prim, amb ulleres i aparell dental.
3. La rossa. Babau, ximple atratactiva, guapíssima i espectacular.
4. Adolescent, lletja, descuidada, amb mal gust, plasta, friki, empollona i amb ulleres de cul de got.
5. Professor pesat.
-El narrador: omniscient.
-Lloc (espai): institut, Aldaia.
-Temps: -Durada: 9 mesos (curs escolar).
-Època històrica: actual 2012.

Heu de respectar aquestes pautes per escriure. Recordeu que cada post ha de ser de 5 a 15 línies. Només s'han d'introduir els personatges que he esmentat com a protagonistes, això vol dir que poden haver altres però de menor importància.
Per a que el projecte funcione és imprescindible que tota la classe participe i respecte el seu torn. Si algú per algun motiu no pot escriure el dia que l'ha tocat, canvieu-vos el dia amb un company/a.
Començarem a escriure el divendres 13 de gener.

Bé, doncs ja està tot. Bona nit a tothom!!